En relació amb el meu anterior post, que reconec que era molt catastrofista, vos adjunte a continuació la traducció de un post de preguntes i respostes sobre Bolonya i les atribucions …
El post original es troba sota: http://boloniaiifordummies.blogspot.com/2008/11/preguntas-y-respuestas.html
Preguntes i Respostes
Durant aquests últims mesos (en realitat anys), els Enginyers i Enginyers Tècnics en Informàtica hem vist aparèixer una enorme multitud de notícies, opinions i alarmes sobre el futur de les nostres titulacions i professions, vinculades sobretot al famós Tractat de Bolonya i a l’assignació d’atribucions.
De vegades sembla que els professionals d’aquest gremi som molt donats a desconèixer el gris: o ens exaltem a favor d’alguna cosa, o ens exaltem en contra, o directament passem de tot. Desgraciadament, això ens lleva credibilitat, i no ens ajuda quan volem tractar temes amb serietat.
Així que, davant el devessall d’alarmes catastrofistes sobretot aquest tema que s’està vivint en aquest moment, i després de comprovar que aconseguir informació veraç i clara és francament complicat (no perquè ningú vulgui donar-la, sinó perquè poca gent coneix de debò tot l’escenari), vaig decidir investigar una mica pel meu compte, i publicar els resultats d’aquestes investigacions en forma de Preguntes i Respostes.
Tot el que ve a continuació, per supòsit, no són més que opinions i deduccions, extretes en la seva majoria de la lectura de documents als quals enllaço al llarg del post. Amb la qual cosa, no són veritats absolutes, ja que podria estar equivocat o haver tret conclusions errònies.
En tot cas, aquest és el meu intent per aclarir la situació a 6 de novembre de 2008:
I. Què és el “Tractat de Bolonya”?
Un tractat signat pels ministres d’educació de la Unió Europea en el qual dictaven les línies necessàries per a conformar l’ “Espai Europeu d’Educació Superior”.
[En Wikipedia: Procés de Bolonya]
II. I què és l’ “Espai Europeu d’Educació Superior”?
L’EEES és la iniciativa d’harmonització de tots els sistemes educatius de la Unió Europea, de manera que es faciliti la mobilitat d’alumnes, docents i professionals entre els distints països membres.
[En Wikipedia: EEES]
III. Com intenta l’EEES harmonitzar els estudis universitaris?
Principalment mitjançant:
1. Un sistema de crèdits estandarditzat (ECTS – European Credit Transfer System), que estableix que 1 crèdit serà igual a entre 25 i 30 hores, però incloent en aquesta mesura no solament les classes de teoria sinó també el temps d’estudi, d’exàmens, realització d’exercicis i pràctiques, etc. S’establirà com mesura orientativa que 1 any acadèmic estàndard serà igual a 60 crèdits.
2. Una classificació de les titulacions en “Bachelor’s degree” (180-240 ECTS), “Master’s degree” (90-120 ECTS) i “Doctoral degree” (sense rang d’ECTS), que a Espanya es traduiran per “grau”, “màster” i “doctorat”. El doctorat al seu torn es dividirà en “fase formativa” i “fase d’investigació”.
1. Per a accedir a un màster, serà necessari tenir el títol de grau.
2. Per a accedir a la fase formativa d’un doctorat, serà necessari tenir el títol de grau.
3. Per a accedir a la fase d’investigació d’un doctorat, serà necessari tenir el títol de màster o haver completat la fase formativa del propi programa de doctorat.
[Més informació sobre el ECTS]
[RD 1393/2007, d'ordenació dels ensenyaments universitaris]
[ RD 1125/2003, establiment del sistema ECTS]
[EL 6/2001, d'universitats, modificada pel 4/2007]
IV. I no s’estableix un catàleg de titulacions estandarditzat en tota Europa?
Curiosament, no. De fet, a Espanya el que veurem serà com la definició centralitzada dels títols en tot l’estat desapareix, i es traspassa a cadascuna de les universitats la responsabilitat de definir els seus propis títols, amb els seus propis plans d’estudi.
Aquests títols i plans passaran a estar registrats i controlats pel RUCT (Registre d’Universitats, Centres i Títols), i les persones que els aconsegueixin passaran a ostentar els títols de “Graduat/ Máster/Doctor en T per la universitat O”. El RUCT s’encarregarà de validar els títols que creuen les universitats, assegurant-se que el seu pla d’estudis sigui adient al nom que ostenti la titulació i que compleixi amb totes les normes vigents.
[ RD 1509/2008, de regulació del RUCT]
V. Si cada universitat és independent, no hi ha una classificació dels títols en branques de coneixement?
Sí la hi ha. Els títols de “graduat” hauran d’adscriure’s, en el seu moment de registre en el RUCT, a una (i només una) de les següents branques de coneixement:
* Arts i Humanitats
* Ciències
* Ciències de la Salut
* Ciències Socials i Jurídiques
* Enginyeria i Arquitectura
VI. I com s’acreditaran coneixements i s’evolucionarà entre títols?
Per a l’accés a les titulacions de màster, cada universitat s’encarregarà de definir els criteris que hauran de complir els candidats, coneixements que hauran d’acreditar-se ( usualment en forma de títols de grau), etc. El mateix ocorrerà, en el seu cas, amb els estudis de doctorat (per als quals serà necessària la possessió d’algun títol de grau o de màster depenent de si es vol accedir a la fase formativa o investigadora del doctorat).
A més, el EEES estableix que tots els títols de graduat, màster o doctor, es lliuraran a qui els obtingui juntament amb una certificació de les matèries i continguts cursats en un format estandarditzat (Diploma Suplement, DS), que li permetrà acreditar els estudis cursats davant qualsevol altra universitat o entitat educativa de l’espai EEES.
VII. I com es convaliden aquests títols nous amb els anteriors? Si jo ara sóc Enginyer en Informàtica, amb aquest sistema seré…
Doncs seguiràs sent Enginyer en Informàtica. El dret a usar el teu títol i al fet que se’t reconegui la formació associada a ell segueix sent teu, i de cap manera el EEES invalida títols existents amb anterioritat a la seva implantació. Simplement modifica els ensenyaments universitaris.
No obstant això, per a efectes de continuació d’estudis o convalidació d’aquests, la nova legislació (concretament el RD 1393/2007, d’ordenació dels ensenyaments universitaris, en la seva disposició addicional quarta) estableix certs criteris per a l’establiment de equivalències entre titulacions antigues i noves, de manera que cada universitat pugui realitzar les convalidacions pertinents als seus propis títols. Aquests criteris són:
A un Llicenciat, Arquitecte o Enginyer se li reconeixeran els crèdits pertanyents als títols de “grau” que es corresponguin amb el conjunt de coneixements corresponent a la seva titulació anterior ( exemple: “Enginyer en Informàtica” -> “Graduat en Enginyeria Informàtica”).
o A més, es deixa en mans de cada universitat el reconeixement de crèdits pertanyents als títols de ” màster” corresponents amb el conjunt de coneixements corresponent a la seva titulació anterior. Això teòricament significa que una universitat podria arribar a considerar que “Enginyer en Informàtica” -> ” Máster en Enginyeria Informàtica”, encara que com veurem les universitats tindrien un altre camí de convalidació més fàcil.
o Es reconeix l’accés directe als períodes d’investigació dels programes de doctorat a aquelles persones que estiguin en possessió del Diploma d’Estudis Avançats ( DEA) o de l’anterior Suficiència Investigadora. Això, unit a l’aparent equiparació entre els títols de màster i els períodes de formació dels programes de doctorat, en la pràctica significaria que “Enginyer en Informàtica + DEA -> Máster en Informàtica”, que serà el camí fàcil que tindrien les universitats per a la convalidació de títols.
A un Diplomat, Arquitecte Tècnic o Enginyer Tècnic se li reconeixeran els crèdits pertanyents als títols de “grau” que es corresponguin amb el conjunt de coneixements corresponent a la seva titulació anterior. Atès que s’estableix en el Real Decret que aquests titulats tindran dret a accedir directament a titulacions de Máster, en la pràctica això suposarà que se’ls convalidarà el títol de “Graduat” al complet.
Per tant, un Enginyer en Informàtica… convalidaria el seu títol per un Grau, o per un Máster? Doncs teòricament dependrà de la universitat. Sembla que el camí fàcil serà convalidar-lo per un grau, però això portaria en la pràctica a l’equiparació d’un Enginyer Tècnic amb un Enginyer, mentre que convalidar l’antiga Enginyeria amb un Máster portaria a equiparar un Enginyer amb un Enginyer+ DEA… quin és la via més adient? cada universitat dirà, en el seu moment (encara que probablement es prendrà un camí comú en totes les universitats d’Espanya).
VIII. Bé, i llavors, amb tanta variabilitat entre títols i les universitats fent el que vulguin… què passa amb les professions regulades (amb atribucions específiques)?
En primer lloc, cal tenir en compte que la Unió Europea advoca pel lliure exercici de les professions i que per això no afavoreix la regulació de professions de maneres que impliquin l’obligatorietat de possessió d’un títol concret per a exercir-les. Malgrat això, existeixen professions per a les quals sí regula unes condicions mínimes de formació aplicables a tota la Unió, que són: metge, infermer, odontòleg, veterinari, matrona, farmacèutic i arquitecte.
A Espanya, no obstant això, existeixen moltes més professions regulades (amb atribucions específiques) que aquestes, i de la seva regulació s’encarrega únicament el dret espanyol. Atès que l’exercici d’aquestes professions a Espanya està restringit en molts casos a la possessió d’un determinat títol (aparti de la col·legiació corresponent), és necessari (i així ho estableix el RD 1393/2007) que l’Estat estableixi condicions comunes per a aquests títols que les universitats hagin de complir en els seus plans d’estudi si volen que els seus títols de graduat/ màster en T per la universitat O proporcionin la capacitat efectiva (i reconeguda per la llei) per a exercir la seva corresponent professió.
Aquestes “condicions comunes” són les denominades “fitxes de competències” de les titulacions corresponents amb les professions regulades (entenent competència com “cosa en la qual algú és competent”, o sigui, “àrea de coneixement”), que els seus esborradors el govern ha estat elaborant durant els últims mesos, alguns de les quals, tant en versions reals com en versions simplement basades en remors, han circulat per distints mitjans últimament.
En tot cas, és important no confondre les fitxes de competències, que assenyalen quins haurien de ser les àrees de coneixement en les quals un determinat titulat hauria de ser “competent” (terme que s’emmarca dintre del concepte europeu més ampli de la “formació basada en competències”) amb les “atribucions professionals”, regulades per llei (que no per pla d’estudis), i que no es refereixen a coneixements de persones amb un determinat títol, sinó a atribucions professionals específiques de persones que exerceixen una determinada professió (regulant-se usualment aquestes atribucions mitjançant col·legialment).
[ DIR. EUR. 2005/36/ CE, del reconeixement de qualificacions professionals]
IX. I no hi ha fitxes de competències per a l’Enginyeria Informàtica?
A dia d’avui, 6 de novembre de 2008, no.
X. Mai hi va haver aquestes fitxes?
Va arribar a haver-hi un esborrador preliminar per als coneixements atribuïbles a les titulacions de Grau d’Enginyeria Informàtica en 2004, que va ser discutida pels degans d’informàtica de les distintes universitats (Conferència Espanyola de Directors i Degans d’Informàtica, CODDI), i la discussió de la qual fructificà en l’elaboració en 2005 del famós “Llibre Blanc del Títol de Grau en Enginyeria Informàtica”, que posseeix un capítol dedicat a les “Competències i perfils professionals del títol de grau en Enginyeria Informàtica”, però parlant de competències des del punt de vista de “coneixements que se suposen a algú amb un títol”, que és el significat de la paraula a nivell europeu, no des del punt de vista de les atribucions professionals.
[Llibre Blanc del Títol de Grau en Enginyeria Informàtica]
XI. Però un moment… si els únics títols que es regularan ” centralitzadament” seran els de professions amb atribucions, para què es va fer un estudi de competències del títol de grau d’Enginyeria Informàtica a nivell nacional en 2005?
Doncs perquè en aquell moment encara no s’havia decidit la descentralització dels títols, que ara sí se sap que es durà a terme mitjançant el RUCT. Atès que en aquell moment (2005) els títols “oficials” seguirien sent definits a nivell estatal (i no per cada universitat), era necessari tornar a elaborar els estudis universitaris d’Enginyeria Informàtica de manera consensuada (pel CODDI) per a establir-los en tot el país quan anés el moment.
De fet, en el Real Decret 55/2005, d’ordenació dels ensenyaments universitaris i establiment dels títols de grau, encara es parla clarament de “títols oficials” establerts pel Consell de Ministres, en contraposició als “títols propis”, sense validesa nacional oficial, ofertables per cada universitat. Això va ser derogat amb el RD 1393/2007, que descentralitzà la creació de títols oficials i va donar a les universitats la potestat de crear els seus propis títols oficials, simplement registrant-los en el RUCT.
[RD 55/2005, DEROGAT, d'ordenació dels ensenyaments universitaris]
[RD 1393/2007, nou, d'ordenació dels ensenyaments universitaris]
XII. I mai va arribar a parlar-se oficialment d’atorgar atribucions a l’Enginyeria Informàtica?
Més o menys sí, però amb la boca petita. En 2007, el llavors Ministeri d’Educació i Ciència es va comprometre davant el CODDI a estudiar la situació de l’Enginyeria Informàtica i Enginyeria Tècnica en Informàtica de cara a llançar un procés d’estudi per a l’assignació d’atribucions professionals als titulats en aquestes carreres.
El problema està que l’assignació d’aquestes atribucions no és només competència del Ministeri de Ciència i Innovació (disgregat en 2008 de l’antic Ministeri d’Educació i Ciència), sinó que és una qüestió que avui dia probablement hauria de ser establerta per llei, que no real decret (i debatuda per tant en el Parlament i no només en el Consell de Ministres), i això requereix d’un procés més llarg, que el govern no sembla estar disposat a assumir. De manera que aquesta promesa sembla haver caigut en sac trencat.
XIII. Quina relació té amb tot això la proposta no de llei presentada el 28 d’octubre en la Comissió de Ciència i Innovació del Congrés pel grup parlamentari del Partit Popular?
En la situació actual, i amb aspectes de començar a tancar el procés d’adaptació al EEES (que hauria d’estar tancat per al curs 2010/2011), el Ministeri de Ciència i Innovació ha remès als diferents Col·legis Professionals els esborradors de les fitxes de competències corresponents a les seves titulacions, per a la seva discussió. Òbviament, no ha remès gens als col·legis d’Enginyeria Informàtica, ja que tals fitxes no existeixen a causa de que la professió no té atribucions legals.
Davant aquest escenari, en aquesta proposició no de llei se sol·licitaven dues coses:
1. La creació d’aquestes fitxes, per als títols de Grau i Máster.
2. Que el Ministeri instés al Consell d’Universitats a demanar oficialment als “ministeris corresponents” (en suma, al Govern) la regulació de les professions d’Enginyeria Informàtica, basant-se per a la definició de les seves atribucions en l’estudi de les titulacions de Grau realitzat ja en 2005 i recollida en el Llibre Blanc.
[Debat sobre la proposició no de llei (vídeo): 1, 2, 3, 4 i 5]
XIV. Què va passar amb la proposició?
Que va ser rebutjada, amb els vots en contra del PSOE, l’abstenció de CiU i els vots a favor de PP i BNG.
XV. I en què es van basar per a rebutjar-la?
Primer, en què al poder les universitats crear els seus propis títols universitaris en Informàtica, crearan títols més adaptats i més competitius.
Segon, en què “en el nou marc” (la UE) no procedeix abordar noves assignacions d’atribucions, ja que s’estaria caient en un greuge amb altres múltiples titulacions que tampoc les tenen (obviant, clar, el greuge de la comparació entre la II i altres enginyeries que sí les tenen).
Tercer, en què no es poden fer fitxes de competències per a titulacions que no es corresponen amb professions regulades. En suma, no s’aprova la proposició no de llei perquè demana establir fitxes de competències que no es poden establir perquè no hi ha atribucions, i no s’estableixen les atribucions perquè no s’aprova la proposició no de llei. Catch 22.
XVI. Significa això que desapareix l’Enginyeria en Informàtica?
No, clar que no. Només significa que segueixen sense voler donar-li atribucions a l’Enginyeria Informàtica, i que amb això igual ha passat ja un dels últims trens per a aconseguir-ho. Hi haurà més, però potser no molts, tenint en compte la posició de la UE (que pot semblar justa en la UE, però no a Espanya on les professions d’altres enginyers sí estan regulades).
Però des de després, les titulacions seguiran existint, un Enginyer en Informàtica continuarà sent-ho, i en les universitats seguirà podent estudiar-se. Mentre hi hagi demanda, hi haurà títols, això està clar.
Ara bé, al no haver-hi fitxes de competències no hi haurà estandardització de la carrera, doncs cada universitat podrà crear els seus propis títols, i que aquesta “no estandardització” sigui bona o dolenta ja és un altre debat. Les escoles i facultats a la fi i al cap ja tenen el Llibre Blanc fet, amb el que a priori no sembla que la heterogeneïtzació vagi a ser excessiva. Si la influència de les empreses privades (potenciada en el EEES) permet la creació d’uns màsters més especialitzats i útils, això fins a podria ser bo. Això sí, aquest procés de creació de nous títols ad-hoc, fora de control… també podria ser un desastre.
XVII. I significa això que els donen als Tel·lecos les atribucions dels Enginyers en Informàtica?
No, tampoc. Com molt significarà que en les fitxes de competències (que, recordem, són només competències acadèmiques, o sigui, coneixements) que estableixin quines coses han d’estudiar els estudiants d’Enginyeria de Telecomunicacions apareixeran diverses (o moltes) coses que s’estudien (probablement més i millor) en les carreres d’Enginyeria en Informàtica.
En tot cas, perquè els Enginyers en Telecomunicacions tinguessin les atribucions que es reclamen per a l’Enginyeria en Informàtica, caldria treure una llei, i seria un procés molt diferent a la reforma del sistema universitari. Existeix una diferència entre l’educació universitària i l’exercici professional, són mons distints. Relacionats, però distints.
…i per ara ja està. Espero haver aclarit alguna cosa a algú…