Lletres de les cançons:

Ací teniu algunes cançons de les que es ballen en les danses de Sant Jaume i més avall teniu les cobletes. Les parts en verd indiquen variacions de la lletra, si coneixeu més cançons, variacions o cobles, feu-m'ho saber.

La cançó de Martí Tirorí:

Martí Tirorí,
mata a su mujer, [sa muller]
després que la mata,
la tira al carrer,
després que la tira,
la torna a plegar,
després que la plega,
la torna a tirar!

volta-li Maria, volta-li,
volta-li Maria, volta-li,
volta-li Maria, volta-li,
Maria volta-li!

Enmig del riu hi ha una penya

Enmig del riu, hi ha una penya,
passa l'aigua i no la toca,
Vicent de la meua vida,
vine i toca'm a la porta.

Alça l'aleta polleta, (*)
no em picaràs pollastret,
que les xiques d'este poble
tenen el geni curtet.
Tenen el geni curtet, tenen el geni curtet.
Alša l'aleta polleta,
no em picaràs pollastret.

[Ay mamaita y olé, ay chocolate y café, ...]

Recull de cobles de les danses de Sant Jaume:

Allà baix en el riu mare, (bis)
M’he deixat les espardenyes,
Mare no li ho diga al pare,
Que jo tornaré a per elles. (bis)
Allà baix en el riu mare.

Ai patxí patxí,
Ai patxó patxó,
Ay marinerito de mi corazón.
De mi corazón, de mi corazón,

Ai patxí patxí,
Ai patxó patxó.

Ma mare em deia Pepeta, (bis)
No jugues en la farina,
Perquè tots es casaran, [Que totes es casaran]
I tu et quedaràs fadrina. (bis)
Ma mare em deia Pepeta.

Al racó han xiulat,
I no hem sabut qui,
Si serà el meu novio que em xiularà a mi. [d'allí]
Que em xiularà a mi, que em xiularà a mi, [d'allí]
I al racó han xiulat,
I no hem sabut qui.

La balladora quan balla, (bis)
Sempre mira el ballador,
Si li penja o no li penja,
La punta del mocador. (bis)
La balladora quan balla.

A tu que t’ha entrat,
A mi que m’ha eixit,
I una tomaquereta a la punta del dit.
A la punta el dit, a la punta el dit,
I a tu que t’ha entrat,
I a mi que m’ha eixit.

Dos gallines es barallen, (bis)
Per un perol de segó,
I una va i li diu a l’altra,
Tu t’afanyes més que jo. (bis)
Dos gallines es barallen.

Arromanga’t la falda,
I et voré l’orgue,
I et diré quina tecla és la del teu home.
La del teu home, la del teu home,
Arromanga’t la falda,
I et vore l’orgue.

Ma mare m’envia a l’horta, (bis)
A regar el melonar,
Per a quan vinga el diumenge,
Poder anar a festejar. (bis)
Ma mare m’envia a l’horta.

Ai patxí patxí,
Ai patxó patxó,
Ay marinerito de mi corazón.
De mi corazón, de mi corazón,

Ai patxí patxí,
Ai patxó patxó.

Xica del monyo lluent, (bis)
I els caragols en la cara,
Que et contes que tots et miren,
Però estàs molt enganyada. (bis)
Xica del monyo lluent.

Al racó han xiulat,
I no hem sabut qui,
Si serà el meu novio que em xiularà a mi.
Que em xiularà a mi, que em xiularà a mi,
Al racó han xiulat,
I no hem sabut qui.

Enmig d’un roser estic, (bis)
Flors a una part i a l’altra,
Jo no et puc assegurar, [jo no sabria dir-te]
Quina rosa és la més guapa. (bis)
Enmig d’un roser estic.

I a tu que t’ha entrat,
I a mi que m’ha eixit,
En una setmana un novio ben ric,
Un novio ben ric, un novio ben ric,
I a tu que t’ha entrat,
I a mi que m’ha eixit.

Si vols que la dona et vulga, (bis)
No li tingues que dir res,
Deixa-la fer el que vulga,
I fes-la l’ama del diners. (bis)
Si vols que la dona et vulga.

Arromanga't la falda,
I et voré l’orgue,
I et diré quina tecla és la del teu home.
La del teu home, la del teu home,
Arromanga't la falda,
I et voré l’orgue.

Si vols que la dona et vulga, (bis)
No li tingues que dir res,
Dóna-li palla i garrofes,
I algun costal d'esbarzers. (bis)
Si vols que la dona et vulga.

Al racó han xiulat,
I no hem sabut qui,
Si serà el meu novio que em xiularà a mi.
Que em xiularà a mi, que em xiularà a mi,
Al racó han xiulat,
I no hem sabut qui.

Jo contava que ho tenies, (bis)
de les ales ben agarrat,
t'has deixat la gàbia oberta,
i el pardal se n'ha envolat. (bis)
Jo contava que ho tenies.

I a tu que t’ha entrat,
I a mi que m’ha eixit,
Una tomaquereta a la punta del dit.
A la punta el dit, a la punta el dit,
I a tu que t’ha entrat,
I a mi que m’ha eixit.

Ole con ole con ole, (bis)
Ole con la tia Juana,

Ja no menjaràs més figues,
De la meua poletana*. (bis)
Ole con ole con ole.

Al racó han xiulat,
I no hem sabut qui,
Si serà el meu novio que em xiularà a mi. [d'allí]
Que em xiularà a mi, que em xiularà a mi, [d'allí]
I al racó han xiulat,
I no hem sabut qui.

La despedida vos done, (bis)
Amb un plat de pebreretes,
I el que no vulga menjar-ne,
Que se’n vaja a fer punyetes. (bis)
La despedida vos done.

* "Poletana: adjectiu femení. Nom d'una classe de figues (Alacant), ETIM.: deformació vulgar de napolitana.", Diccionari Alcover-Moll.