Una mica d'història

Sant Jaume se celebra el 25 de Juliol. La primera referència que es té d’aquesta festa és una acta de l’Ajuntament de l’any 1819. En aquesta es diu que s’atorga la llicència per celebrar la festa de Sant Jaume. En un principi les festes eren pagades pels majorals, qui, de vegades, no podien permetre’s pagar les despeses. Açò féu que les festes no sempre foren celebrades. Així que l’ajuntament hagué de prendre mesures, com consta en l’acta del 26 de juliol del 1868, en la qual s’exposa que se subvencionarà la festa amb vint-i-quatre escuts. Tot i això els majorals havien de pagar als dolçainers i demés diversions (correguda del gall, ...). Els majorals eren elegits per l’ajuntament i aquestos després nomenaven les caps de dansa. En acabar la dansà , els majorals deixaven als fadrins ballar amb les caps de dansa.

En un principi al centre de la plaça hi havia una gran foguera, per fer llum (ja que, els fanals de petroli de la plaça a penes feien llum). Aquesta foguera fou substituïda el 1896 per un llum d’acetilè que penjava d’una de les cases de la plaça, amb la qual cosa es va eliminar la calor que provocava l’enorme foguera. Aquesta làmpada només durà tres anys i es va recuperar la tradició de la foguera fins al 1906, quan, per la celebració del casament d’Alfons XIII, l’alcalde manà fer una estrella de fusta de la qual penjaven bombetes elèctriques que se situava al bell mig de la plaça penjada per fils. Aquesta estrella s’anomena el pastís de la reina (que encara avui s’utilitza).

Als anys setanta i principis dels vuitanta, les danses de Sant Jaume van passar per un moment més aïna delicat. Els joves no volien dansar, doncs s’estimaven més anar a la discoteca (Aixarà, patilles llargues, pantalons de campana, night fever, ...). També hi havia problemes polítics que creaven la discòrdia entre la gent i acabaven amb la festa abans de començar-la.

Al llarg de la història, les danses han anat incorporant elements d’altres balls com ara la jota o el vals (segons Adolf Salvà, des de 1914 fins al 1934 es va introduir el valsar que era el ball més de moda en aquell temps). La gent major afirma que les danses actuals són més complicades que les antigues i que estan ajotades.

Avui en dia, s’han recuperat els actes previs a les danses (com són les cucanyes i jocs de carrer), però les danses no són tan galants com eren les antigues, on importava més la gràcia en el moviment de les passades (i el joc de mirades, ...) que el mer fet de fer molts passos diferents com ocorre actualment. Tot i això cal reconèixer que les danses de Callosa tot i modificades (per què una cultura puga anomenar-se viva ha de evolucionar) són unes danses vives i plenament participatives.

Consulteu la bibliografia, per veure'n les fonts.