Les festes de Sant Jaume

Les danses de Sant Jaume, també anomenades La Festa del Fadrí, són, possiblement, la manifestació festera més antiga de Callosa. Segons Adolf Salvà " las fiestas regionales populares de que se tiene más remota noticia, son las celebradas en San Jaime el día 25 de julio y siguientes" . La primera data que apareix escrita és 1819.

Aquesta antiguitat potser es deu al seu origen profà, és a dir, un ball ritual que pot tenir l'origen en les danses paganes que ballava el poble en honor d'algun déu de la fertilitat o la fecunditat, coincidint en la preparació o el final de les collites. En cristianitzar-se, totes les festes paganes passaren a oferir-se en honor d'un sant, la festa del qual coincideix amb la collita o replega de fruits del poble en concret, en aquest cas, Sant Jaume.

Aquest origen ens queda molt lluny. Tanmateix, encara que han transcorregut molts segles durant els quals s'han anat introduint canvis (fenomen habitual en qualsevol manifestació de cultura viva), ens resta part d'un ritual ple de simbolismes: la balladora col·loca un mocador seu a la parella en acte d'unió d'ambdós (mentre el porte serà el seu ballador); el ballador fa lliurament d'un cigar a un altre home donant així permís per a que balle amb la seua balladora.

Però en realitat, les festes de Sant Jaume no són tan sols un ball nocturn ple d'erotisme i simbologia. Són, a més, tres o més dies de festa completa: durant el dia es fan cucanyes, curses, ball pels carrers del poble, corregudes de galls, jocs, ... i tota mena de manifestacions de vitalitat i esportives on els joves mostren les seues habilitats físiques i competeixen per ser els fadrins més valents i hàbils, la qual cosa els permetrà ser protagonistes davant de tot el poble i de les xiques fadrines.

Totes aquestes activitats són organitzades per una colla de fadrins que s'anomenen majorals i caps de dansa, que a més, s'encarregaran d'obrir i dirigir el ball a la plaça en fer-se les dotze de la nit. Avui en dia els caps de dansa es distingeixen de la resta de participants per portar la indumentària que anomenen " de callosí/na" .

Els homes porten pantalons de color obscur i camisa blanca arromangats, espardenyes " guitarrones" , faixa ronyonera, el mocador de la parella i el cigar a la butxaca.

Les dones vesteixen faldilla estampada fins als turmells, davantal amb motius florals o geomètrics (generalment blanc o molt clar), espardenyes " guitarrones" i un mantó de manila el més bonic i fresquet possible. Per adornar-se es pengen arracades, collarets i agulles d'or; i sostenint-se els cabells arreplegats en forma de monyo, una carrelleta de flors de gessamí naturals cosides, que en obrir-se per de nit, ens regalen amb el seu perfum.

Ben engalanades, les parelles arriben a la plaça a les dotze de la nit, al centre de la qual hi ha penjat el Pastís de la Reina (estructura per sostindre les bombetes que en aparéixer la llum elèctrica va substituir l'antiga foguera) i la banda de música actual, substituta de la dolçaina o la rondalla. Al Racó Pau ballaran els menuts, els que encara no tenen dret a ballar a la plaça per no ser " fadrins" (és una mena d'escola popular espontània).

En arribar la comitiva a la plaça, fan una volta completa i amb el ritme marcat pel tabalet comença la dansa.

Després, en iniciar-se la música, les parelles trenen les passades que són evolucions, floritures i revoltes, d'estructura senzilla amb passades valsejades de jota.
La posició de les parelles és igual a la plaça que al ball de carrer. Una carrella d'homes front a la carrella de dones; aquestes a la part de fora per ser protegides de la calor que desprenia antigament la foguera central.

En acabar la volta ballada a la plaça, els balladors lliuren el cigar a qui consideren oportú dels voluntaris que li demanen ballar amb la seua parella, i així queden lliures per treure a ballar altres dones.

Poc a poc va omplint-se la plaça de gent que s'afegeix al ball i a la festa fins que no cap ni una agulla.

En acabar-se la primera " dansà" , aniran tots a refrescar-se al " puaor" per renovar les energies que els permetran ballar durant tota la segona " dansà" .

És molt possible que aquest tipus de manifestació cultural popular (amb les seues variants individuals) es repetira per tota la comarca i, més enllà, per tot el País. Però la peculiaritat que caracteritza les festes de Sant Jaume a Callosa és el seu nivell de vitalitat i participació popular massiva que, a la vegada que conserva el ritus i simbolismes, va introduint " factors de moda" que encara que ens sembla que empobreixen els signes propis, són la prova de la seua riquesa vital i participativa.

Maragda Pérez i Berenguer

Aquest text ha estat extret del Butlletí Informatiu Municipal de Callosa d'en Sarrià (núm. 24), de l'article amb el mateix títol que apareix a les pàgines 12 i 13, amb fotografies que poden resultar d'interès.

S'ha publicat en format digital amb el corresponent permís de l'autora.